És la reacció fisiològica davant un estímul que exigeix una resposta.
S’origina quan el cervell detecta un estímul que pot ser amenaça per a nosaltres i requereix actuar (fugida o lluita). És útil per a la supervivència.
La química de l’estres:
L’estimul detectat per l’amígdala en el sistema límbic del cervell: S’activa l’eix HHA: Hipotàlam-Hipòfisi-glàndula Adrenal. Aquesta glàndula secreta Cortisol, l’hormona de l’estrès que des del torrent sanguini arriba a totes les cèl·lules activant els mecanismes que faciliten energia per a la resposta: canvia nivells de sucre a la sang, dilatació de pulpil·les, taquicàrdia, etc: Tot preparat per a la resposta de lluita o fugida. Desprès, el mecanisme torna a la normalitat.
Si l’estímul no cessa, el nostre cos es troba en situació contínua d’alerta: L’estrès es converteix en crònic: és un estrés negatiu, que ens impedeix funcionament normal dels nostres sistemes (digestiu, defensa, reproducció, circulació, insomni, etc.). Com a conseqüència, el nostre organisme pot emmalaltir.
Els estímuls poden ser externs però també interns: els nostres propis pensaments ens estressen !!
Coneixer les nostres reaccions i entrenar la resposta a factors estressants, bases per als Programes ANTIESTRES de Jio.